10 videojocs ‘indie’ que no et pots perdre

El gènere ‘indie‘ o independent ha estat els últims anys un refugi pels sibarites del món del videojoc. Per aquells que busquen títols originals, amb carisma i que no caiguin constantment en les fórmules fàcils de la majoria de grans produccions. ‘Indie’ s’ha convertit en sinònim de llibertat creativa, de jocs d’autor que amb un pressupost ínfim aconsegueixen realitzar obres amb més esperit que molts dels grans AAA de la indústria. Us proposem una llista de 10 videojocs que pertanyen a aquest gènere i que han deixat un record inoblidable a la història del mitjà. P

–

–

L’etiqueta ‘indie’ deu el seu naixement als problemes de finançament. Amb els videojocs passa com amb el cinema o el teatre, moltes vegades requereixen un gran equip de persones per a la seva realització. Dissenyadors, artistes, guionistes, músics, actors, programadors, comercials… En aquest gènere l’equip, per motius de pressupost (o no), sovint es redueix a un petit grup o bé, fins i tot, a una sola persona. Això permet treballar d’una forma més lliure i personal, sense la pressió d’haver de recuperar grans inversions econòmiques i, per tant, defugint les repetitives fórmules d’èxit.

–

–

Sovint aquest gènere destaca amb propostes amb un treball artístic molt personalista. No es tracta de buscar un hiperrealisme que esquitxi el jugador. No, sovint ens trobem amb estètiques amb un component molt artesanal a través de les quals s’intenta imprimir un caràcter determinat a la història que se’ns explica. Els tractaments són molt variats: trobem propostes fosques, delicades, ‘trash’, coloristes, còmic, geomètriques, minimalistes, preciosistes, en 2D, en 3D… Els últims anys hi ha hagut un fort retorn a l’estètica retro dels ‘arcades’ dels 80 amb videojocs com ‘Super Meat Boy‘ (2010), ‘Shovel Knight‘ (2014), ‘Downwell‘ (2015), ‘Undertale‘ (2015), ‘Owlboy‘ (2016).

–

–

La narrativa és també un dels elements diferencials. De la mateixa manera que estèticament s’intenta aconseguir una petja molt personal també s’intenta a través del contingut narratiu. Un dels trets del gènere és la capacitat de construir històries amb trames originals. Mentre els grans ‘blockbusters’ del joystick sovint emfatitzen l’acció desenfrenada i l’espectacularitat aquí els estudis es deturen a crear personatges carismàtics i rodons amb històries humanes. Poques vegades l’acció per l’acció és el ‘leitmotiv’ d’aquests videojocs. Fins i tot les propostes més frenètiques com ‘Hotline Miami‘, procuren buscar esquemes poc convencionals. Per altra banda si l’eix és la jugabilitat pura, sense un fil narratiu, es proposen mecàniques originals, divertides i innovadores.

–

–

Els videojocs no només entren pels ulls. El llegat de bandes sonores que han deixat propostes com ‘Journey‘, ‘Dear Esther‘, ‘Hotline Miami‘, ‘Braid‘, ‘Shovel Knight‘ o ‘Samorost 3‘ és ineludible. Una nota determinada, un compàs accelerat, el silenci. L’acompanyament sonor és clau a l’hora d’acompanyar els ritmes narratius. Sovint els creatius aposten per trencar esquemes musicals i sonors amb composicions úniques que acaben formant una part indissociable de la història. Tampoc podem oblidar jocs on l’eix de la narrativa i les mecàniques és la música i els efectes de so com ‘Proteus‘ o ‘The Cript of The Necrodancer‘.

–

–

Un dels casos de major èxit comercial d’un videojoc independent va ser el de ‘Minecraft‘ (2011) de l’estudi Mojang, arribant a tenir guanys de milions d’euros. La premissa era senzilla i el seu aspecte visual auster a més no poder. Però oferia llibertat total a la creativitat dels seus usuaris per construir tot allò que poguessin imaginar. Un joc d’exploració, construcció i supervivència, un ‘sandbox’ que crearia escola amb propostes posteriors com ‘Terraria‘ o ‘Starbound‘.

–

–

Però quines són les cares més conegudes del món del videojoc independent? Hi trobem noms de creatius com Jonathan Blow, Edmund McMillen, Derek Yu, Phil Fish, Terry Cavanagh o Toby Fox. Però gran part de les obres surten sobretot petits estudis com The Chinese Room, Thatgamecompany, Amanita Design, Number None, Inc., Telltale Games, Double Fine Productions, D-Pad Studio, Playdead, 2D Boy, Brace Yourself Games, Frictional Games, Cardboard Computer, Croteam, The Fullbright Company, Re-logic, Stoic, Supergiant Games, Superhot Team, Yacht Club Games, Thunder Lotus Games, Galactic Cafe, Giant Squid, Heart Machine, Moon Studios.

–

–

La llibertat dels creadors permet estirar cada vegada més el significat de la paraula videojoc. Trobem propostes com ‘The Begginer’s Guide‘ que són un autèntic assaig, un metarelat sobre el videojoc com a forma d’expressió artística. D’altres que desafien l’etiquetatge com ‘Proteus‘, ‘Dear Esther‘, ‘Flower‘, ‘The Stanley Parable‘ o bé ‘Papers, Please‘.

–

–

Els videojocs ‘indie’ són sovint un revulsiu per a la indústria. L’atreviment de les seves propostes obren camins i conviden a les grans empreses a apostar per videojocs innovadors, singulars i amb voluntat de transcendir artísticament. L’aire fresc trenca dinàmiques nocives com les sagues que no moren mai, les remasteritzacions, les bateries d’expansions sense fi, etc.

–

–

Triar només deu jocs es fa molt difícil, per això no ens podem estar de dir-vos quins més hi hauríem posat. Ens ha quedat sobre la taula l’hilarant ‘Undertale‘, el terrorífic ‘Soma‘, el futurista ‘Hyper Light Drifter‘, el frenètic ‘Super Meat Boy‘, el divertit ‘Spelunky‘, el món de ‘Samorost 3‘, la delícia RPG de ‘Pilars of Eternity‘, el tenebrós ‘Limbo‘, la supervivència descarnada de ‘This War of Mine‘ o bé el trencador ‘The Stanley Parable‘. La llista de perles independents és molt llarga, aquesta és la nostra selecció definitiva. I la teva, quina és?

–