Ja veurem si en un dels estats amb més pirateria d’Europa el servei trepitja amb força o bé s’enfonsa en el fangar de la nostra voracitat.
“Què, mirem un altre capítol?” Aquest és l’afegitó que ens permetrà identificar-lo: és l’addicte a les sèries. “Va que ara està molt interessant”, seguirà. Diuen que els casos més greus poden arribar a deglutir deu hores de fotogrames a la setmana, o més! Vigileu. La síndrome d’abstinència és forta i fàcil caure en l’espiral addictiva d’una trama ben traçada. El diagnòstic és variable depenent de quin sigui el material: ‘True Detective‘, ‘Hannibal‘, ‘Mr.Robot‘, ‘Game of Thrones‘, ‘House of Cards‘, les variants són moltes. Cal anar amb compte, doncs.
Aquesta patologia ha obert nous camps en la narrativa cinematogràfica. Els hàbits de consum han canviat. Molt lluny queda ja el que explica el crític David Thomson en el seu últim llibre ‘Instrucciones para ver una película’ de les grans sales de cinema de noms altisonants. L’autor recorda el visionat d’una pel·lícula com un fet públic, un consum en grup de somnis ‘made in Hollywood’. Ara bé al segle XXI els ‘millennials’ ho volen tot servit en porcions còmodes i individualitzades: ‘tablets’, ‘smartphones’, ordinadors i fins i tot rellotges intel·ligents. Ni parlar-ne de publicitat i la programació (només faltaria) a la carta! Optimitzar, optimitzar i optimitzar.
A Catalunya com sempre anàvem un pas enrere i aquest nou ritme de consum era inviable. Fins ara el serièfil ha hagut de recórrer als mètodes més sòrdids per satisfer les seva set de noves temporades: descarregues per torrent, servidors a països del tercer món, visites als manters de la Rambla, etc. Una procedència de dubtosa legalitat. El risc, alt. Era fàcil contraure algun virus informàtic i el contingut era sovint d’una qualitat pèssima, adulterat. Però sobretot l’addicte a les sèries podia veure complerts el seus pitjors malsons: parlo dels temuts doblatges en sud-americà o bé d’aquell streaming que decideix no carregar. Ràbia, frustració i la màgia trencada. No és que hi faltessin bones intencions. Serveis com Wuaki.tv, Filmin i Nubeox van intentar regularitzar aquesta situació però el catàleg era limitat.
Ara però dels Estats Units sembla que arriba un raig de llum. La plataforma de continguts multimèdia Netflix ha arribat a Espanya. El seu ventall de pel·lícules, sèries i documentals és el més ampli del mercat amb diferència. Si fins i tot tenen produccions pròpies! I no parlem de les tres quotes a triar, subtítols, versions originals i fins i tot un 4k per fondre les retines. Tot sembla a favor de l’empresa californiana, l’èxit de la marca Netflix és ja un fet a tots els països on ha posat el peu. Ara bé Mr. Marshall, això no és Dinamarca. Ja veurem si en un dels estats amb més pirateria d’Europa el servei trepitja amb força o bé s’enfonsa en el fangar de la nostra voracitat.
