Perduts a la dimensió Trump

“We will make America great again”. El mantra de Trump durant la campanya va tancar ahir el seu discurs de presa de possessió al Capitoli. Pam, com una piulada. Aplaudiments, somriures, alguna llàgrima. El que feia posar la pell de gallina, més que el personatge ataronjat, eren els acòlits desplegats en el National Mall que bevien les seves paraules com les d’un messies. Una amalgama de ‘hillbillies’ i ‘rednecks’ lluint gorra, esperant el ressorgiment de la gran terra dels pares fundadors. Sense ells no seria més que un multimilionari excèntric, cridaner i de mal gust. Com han arribat a la dimensió Trump?

En aquest univers paral·lel, com ja sabem, el canvi climàtic no existeix, les dones són objectes bonics i decoratius, cal reprendre la carrera nuclear, la diplomàcia és sinònim de covardia, els musulmans dolents per naturalesa, el llegat Obama un llast, Xina Llucifer, Putin un bon noi i els Estats Units víctima de la immigració de delinqüents i d’un complot global que mina la seva economia. Tot això és possible (i més) perquè en aquest espai no calen arguments ni dades per defensar posicions polítiques.

Ep, ep, però la boira populista no s’hauria d’esvair amb el bon periodisme? Les grans capçaleres han fet tot el possible per desenredar les mentides de Trump. Punt per punt. Per demostrar les seves actituds despòtiques, contradictòries i amorals destapant escàndols de la talla del “Grab ‘em by the pussy. You can do anything” o bé la recent filtració dels documents que impliquen Rússia en la victòria de Trump. Però de què serveix que el The Guardian, Le Monde o El New York Times publiquin reportatges despullant fal·làcies i conxorxes si queden enterrats entre un mar de ‘fake news’, blogs polítics i pseudomitjans que inunden les xarxes amb el seu discurs. La propaganda, encoberta o no, la mentida, més o menys ben traçada, engoleix les veus que intenten servir informació fiable. Ficció i realitat es difuminen. El problema és tan preocupant que la BBC ha decidit recentment destinar un equip per desmantellar les notícies falses.

Twitter, Facebook i Instagram són doncs grans eines propagandístiques. Com afirma el filòsof Chul-Han a ‘Psicoanalítica‘ (Herder, 2014) manipular els votants ara és fàcil. L’opressió deixa pas a la seducció, més intel·ligent i maliciosa. Tots estem segmentats en categories: afinitats, poder adquisitiu, edat, sexe, localització. Trobar el terreny tou i humit per fer arrelar la ficció de Trump és senzill. Perquè Trump s’estén a través de telèfons intel·ligents en mans idiotes, cíniques o desencantades. Perquè l’ocellet blau i simpàtic es converteix en una au carronyera disposada a clavar les urpes a les pulsions més baixes.