L’espia d’Ian Fleming es manté immutable a ‘Spectre’

Mesclat, no agitat. Així és com li agrada beure el Martini amb vodka a l’agent secret britànic més cèlebre de la literatura i el cinema. Sí, sigui Sean Connery, Roger Moore, Thimothy Dalton, Pierce Brosnan o Daniel Craig qui es posi a la pell de James Bond hi ha un munt de coses que es mantenen monòtonament impertorbables a les pel·lícules Bond encara que els anys passin. Als adoradors d’aquest personatge, creat per l’escriptor anglès Ian Fleming, potser els agrada aquesta fidelitat rigorosa amb les novel·les però pels heterodoxos pot acabar resultant un pèl feixuga després de veure l’espectacle de sempre repetir-se una vegada i una altra sense possibilitat de variació com el fatal etern retorn de Nietzsche.

És el cas de ‘Spectre’, probablement l’última pel·lícula de Daniel Craig com a agent doble zero del MI6.  En aquest film 007 haurà de combatre l’organització mafiosa més immoral de tots els temps finançada per fortunes pudents sense escrúpols i liderada per un dels éssers més repugnants i ressentits amb el món als que s’ha enfrontat mai Bond. Però bé, encara que hàgim atrapat el 2015 i ja tinguem un peu al 2016, els rols masculins i femenins de la saga continuen sent tediosos i vells coneguts que, des de fa cinquanta anys, es perpetuen com maleficis empipadors.

Llepafils amb els còctels, professional com el sicari més gràcil alhora de matar personatges vils i nocius pel bé comú i finalment addicte com al nèctar més dolç a les dones –sempre i quan compleixin la condició sine qua non, és a dir  siguin belleses exuberants, elegants i en general, femme fatales– que cauen als braços de James com mosquits irreflexius disposats a immolar-se contra un vidre doble, donat que, com a cirereta del pastís, gairebé sempre acaben mortes.

No faré spoiler de si en aquest cas és la italiana Monica Bellucci, la francesa Léa Seydoux o totes dues les que acaben penedint-se d’haver sucumbit a la temptació. La qüestió és que el preu a pagar per ser una noia Bond és massa alt, no només per les seves curtíssimes vides –no és el cas de la senyoreta Moneypenny– sinó perquè el seu destí és ser una dona bonica més de l’eterna i llarguíssima llista de 007. Quan en veurem una que de debò sigui indiferent als encants Bond i li doni alguna lliçó? Ja toca subvertir una mica.

Més de Laura Gea

Anna Erelle: Fins al moll de l’os del jihadisme

En aquests dies convulsos, especialment després del 13-N a París, no està...
Llegeix-ne més