Silvio Alino: La cara pop dels carrers de Barcelona

Silvio Alino amb dues Madonnas de la sèrie 'Pop Icon'
Silvio Alino amb dues Madonnas de la sèrie 'Pop Icon'

El que faig és captar aquesta relació artística d’un grup molt concret que, durant uns anys, va ser el centre del món de l’art

Si freqüentes els carrers estrets de parets ennegrides del Raval, el Gòtic o el Born probablement hauràs vist alguna de les seves figures pop destacant a tot color. A dalt d’un fanal, mirant des de sota d’un balcó o en algun mural eclèctic carregat d’obres d’altres artistes. Difícilment passen inadvertides. Són Warhols, Madonnas, Harings i Basquiats amb mil variacions cromàtiques. Part de l’ànima artística de Silvio Alino, autor de les obres, pertany al carrer i Barcelona s’ha convertit, des de fa anys, en la seva gran galeria. Recuperant l’estil pop dels 80 i amb una fascinació sense límits per la persona i obra d’Andy Warhol, aquest artista de Romania viu amb la intensitat de les seves serigrafies l’ambient artístic de la ciutat. Ara les seves obres s’enclaustren durant uns dies (del 6 al 26 d’octubre) a la galeria Silvia Sennacheribbo al carrer d’Enric Granados, 106.


Per què Madonna? 

Amb 10 anys em van regalar el primer ‘walkman’, eren els 90, un any després de la caiguda de Ceaucescu a Romania. El meu pare treballava a Alemanya i quan els seus amics venien a visitar-nos ens portaven revistes, ‘cassettes’, etc. El primer ‘cassette’ que vaig tenir – crec que el vaig robar del cotxe d’un d’ells- va ser ‘The Immaculate Collection’ de Madonna’,  l’únic que vaig escoltar durant anys. A Romania les novetats arribaven molt tard.

Silviu Alin o Silvio Alino?

Silviu Alin és un nom molt comú a Romania. Necessitava un nom artístic. Aquí a Barcelona em deien Silvio, així que vaig buscar Silvio Alin a Google, però ja hi havien molts resultats. Silvio Alino, amb ‘o’ al final se’m va ocórrer un dia que em va caure una gota de cafè al costat del meu nom. Ja tenia la ‘o’ d’Alino!

Què et va portar a Barcelona?

Els meus pares em van obligar a estudiar turisme. Volien que estudiés alguna cosa que m’ajudés i en aquell moment semblava que el turisme era el futur. Vaig començar la carrera i passades tres setmanes els hi vaig dir: “No és el que vull”. Volia fer una cosa que m’importés. Vaig escapar-me. Vaig volar a Sitges. Vaig refugiar-m’hi durant tres mesos. Un dia vaig passar-me d’estació i vaig anar a parar a Plaça Espanya. Quan vaig veure el Museu Nacional d’Art de Catalunya vaig pensar, aquest és el meu lloc! En menys d’un mes ja vivia a Barcelona.

I a la ciutat trobes la teva vocació

Sí, va ser sobretot la facilitat de poder veure art. A Romania hi havia museus, però eren inaccessibles i no hi havia gaire cosa. Aquí vaig descobrir Dalí, Gaudí i Picasso. Vaig començar a viatjar molt per assimilar tantes coses com pogués. Vaig aprendre dels museus. Vaig començar a visitar totes les grans exposicions de Pop Art.

 I amb quin criteri esculls la resta de personatges que pintes

De Warhol jo en sóc un admirador. Molta gent en coneix el ‘brent’ i parlen d’ell, però no saben quina cara fa! Havia de rendir-li tribut d’alguna manera. A Haring i Basquiat perquè vénen de la mateixa onada i van suposar una revolució. Haring per la seva banda és el pare del Street art. Ell va posar els fonaments del que és ara. També mereixia un homenatge. Basquiat va ser molt amic de Warhol. El que faig és captar aquesta relació artística, d’un grup molt concret que, durant uns anys, va ser el centre del món de l’art.

I què et va atraure del Street Art? 

És la forma d’expressió artística més democràtica que hi ha. Pots posar un quadre a Portal de l’Àngel i en una hora l’hauran vist milers de persones. L’associo al món dels aparadors, una finestra als que passen per davant.

Les galeries són menys democràtiques doncs? 

Per arribar a una galeria hi ha tot un procés que moltes vegades és complicat. Les galeries normalment es basen en les vendes. També es té molt en compte el valor artístic, però no deixa de ser un negoci. Al carrer qualsevol pot penjar alguna cosa a la paret. L’home ha pintat a les parets des del principi dels temps, quina diferència hi ha entre pintar una caverna i penjar una Madonna?

I les xarxes socials ajuden, imagino

A través de les xarxes moltes obres que estan penjades circulen encara més. Vaig penjar un ‘paste-up’ a Berlín i en pocs dies ja vaig començar a rebre notificacions des d’Alemanya. Havien penjat una foto a Instagram.

Com arribes al Pop? 

Vaig néixer en aquesta època i m’agrada tot el que va deixar. Ara em sembla tot molt fals. Per mi aquest és un món més real, creat pels artistes.

A quins carrers podem veure els colors de Silvio Alino? 

Al Raval podràs trobar-ne a Joaquín Costa i Valldonzella, per exemple. Al Gòtic en trobaràs al carrer Petritxol.  A Gràcia a Torrent d’en Vidalet. Al Born en tants carrerons que ja no en recordo els noms. A tot arreu!

També fas rutes per Barcelona

Sí! Cada temporada faig alguna ruta de Street Art per la ciutat. És una iniciació en aquest món.

Quins artistes de Barcelona ens recomanaries?

Pez, sempre l’he associat als dibuixos de Haring. També m’agrada molt BToy, Miss Van, TV Boy, Okokume, Txemy, Arte es basura, Balu,  SM172…

I de fora?

C215, Mr Brainwash, Obey, D706, Space Invader, Clet A. Però n’hi ha tants! Això és una explosió!

Tornant a Madonna, m’han dit que va escollir la teva obra personalment

Sí. El 2015 vaig començar a pintar la sèrie ‘Pop Icon’, retrats de Madonna superposats a Mickey Mouse. El seu mànager em va començar a seguir a les xarxes i poc després van acceptar quatre fotos per sortir en el ‘Madonna Rebel Heart Tour’.

Més de Joan B. Galí

‘Inside’: fugint del sistema

Imagina que Orwell, Huxley i Bradbury s’haguessin proposat fer un videojoc. Com a rerefons han pensat...
Llegeix-ne més