Barcelona és una ciutat amb moltes cares. Potser per això molts escriptors l’han triat com a escenari per a les seves novel·les. Aquests autors faran que us capbusseu en les entranyes de la ciutat, en racons oblidats i carrers recòndits, a través de les pàgines.
Juan Marsé
L’univers literari de Marsé és inconcebible sense la Barcelona marginal dels anys 60, especialment la de les barriades del Carmel i el Guinardó. L’escriptor juga amb el contrast entre la misèria de l’extraradi on la supervivència és l’única llei, i la vida als barris pudents i acomodats. ‘Últimas tardes con Teresa’, ‘La oscura historia de la prima Montse’, ‘Rabos de Lagartija’ o ‘Si te dicen que caí’, reflecteixen aquesta dualitat de la Barcelona franquista.
Rosa Regàs
Néixer dona als anys 30 en una família burgesa no augurava un futur massa prometedor. Regàs va convertir-se en un símbol del rebuig del paper de mare i esposa que li imposava la societat. A la novel·la autobiogràfica ‘Luna Lunera’, l’escriptora retrata la seva infantesa i la societat patriarcal de l’època, al voltant de la figura d’un avi moribund però molt autoritari, una família anul·lada per aquest personatge opressor i masclista i una mare que lluita per aconseguir la custòdia dels seus fills. Regàs fa una fotografia de la Barcelona de la postguerra i d’una societat tancada i dominada pels homes.
Roberto Bolaño
L’escriptor i intel·lectual xilè tenia vint-i-pocs anys quan va emigrar a Barcelona, per establir-se al barri del Raval, on posteriorment hi situaria la seva novel·la ‘Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce’, escrita a quatre mans amb el seu amic, el novel·lista A.G. Porta. La novel·la tracta de la relació destructiva i turmentosa entre un escriptor fracassat i una jove sud-americana que s’enamoren un estiu dels 80. Violència, drogues, crim i amor desbocat.
Eduardo Mendoza
Mendoza ens transporta a la Barcelona obrera, putrefacta i corrupta de finals del segle XIX amb ‘La ciudad de los prodigios’, on un jove sense escrúpols dels baixos fons lluita per ascendir socialment. A ‘La verdad sobre el caso Savolta’, ambientada a principis del XX, un noiet càndid de províncies viatja a Barcelona per treballar com a passant a un despatx d’advocats. En totes dues, Mendoza busca reflectir la Barcelona més industrial, agressiva i depravada del canvi de segle.
Mercè Rodoreda
El llegat literari de Rodoreda reflecteix la seva destresa per retratar els personatges femenins. Dones fortes, bledes assolellades, perverses i ingènues desfilen per les seves novel·les, gran part de les quals es situen a San Gervasi, el barri on va passar la infantesa, i a Gràcia. No podeu seguir passejant per les places gracienques o pel Putxet sense haver llegit ‘La Plaça del Diamant’, ‘El carrer de les Camèlies’ o ‘Mirall Trencat’.
Josep Maria de Sagarra
Sagarra ens dibuixa amb una certa intenció provocativa la burgesia dels anys 30 i el sòrdid món del Paral·lel, la prostitució i la misèria a la novel·la ‘Vida Privada’. A l’obra, que narra la decadència d’una família burgesa, l’autor hi deixa entreveure la hipocresia de les convencions de les classes benestants i acomiada el segle XIX amb nostàlgia per donar pas al nou món industrial.
Carmen Laforet
‘Nada’ va ser l’òpera prima i la més famosa del repertori que va escriure una joveníssima Carmen Laforet amb només vint-i-tres anys. La novel·la, amb fortes pinzellades autobiogràfiques, explica la història d’una jove innocent i tímida que després de la Guerra Civil viatja a Barcelona per estudiar a la Universitat i s’instal·la a casa de la seva àvia amb altres membres de la família. Laforet recrea una atmosfera angoixant en un pis del carrer Aribau on les tensions, la violència i la misèria de l’època traspuen les pàgines, en contraposició amb l’ambient de llibertinatge, joventut i descobriment de la Universitat.
