Mala llet ‘fanzine’ amb ‘Hegemonia Persecutòria’

El llibre ‘Hegemonia Persecutòria‘ (Males Herbes, 2016) és difícil de descriure. Compendi de deliris? Manies d’un neuròtic? Autobiografia escatològica? Vomitada venjativa? Crítica política? Sigui quina sigui l’etiqueta que finalment se l’hi adjunti al llibre de Roger Pelàez, haurà de dur al capdavant una paraula: humor. Un humor negre, descarnat, psicodèlic i molt personal. I és que aquesta novel·la gràfica d’estil ‘fanzine’ ens transporta per un món de misèries i miserables per fer-los encara més patètics del que ja són (o som).

El recull de petites historietes semblen barrejar universos privats amb d’altres de ficció a través de d’un estil de dibuix brut, un tractament que les converteix en panorames encara més sincers i primaris. Acudits de situacions i persones que qualsevol català sabrà reconèixer i s’afegirà amb gust a les seves punyalades. A més, un Pelàez escèptic, com a fil que ho enllaça tot, explica al lector a través d’una història paral·lela el procés d’elaboració del llibre.

Imbècils, maníacs i polítics corruptes semblen haver-se posat d’acord per pixar-se a la cara de gent com Roger Pelàez. Però ell en fa una glopada i ho regurgita a les seves cares en forma de tinta. Un líquid hilarant al tast que no ens deixarà passar cap pàgina sense haver rigut abans. Una bona medicina a base d’absurd policromàtic per relativitzar contexts tan fotuts com l’actual. Recomanat per aquells que estiguin en hores baixes i creguin que la vida és una santa merda. Més enllà del fet que pugui ferir algunes sensibilitats, que el dibuix desafií alguns conceptes anatòmics bàsics i, en definitiva, que no sigui el que els erudits en diuen “una cosa seria”, ens farà passar una estona molt divertida.