Deu lectures per a la nit de Halloween

Béla Lugosi a 'Dràcula' (1931)
Béla Lugosi a 'Dràcula' (1931)

Foraviant l’etern debat «Castanyada o Halloween» i confessant-nos víctimes de l’imperialisme britànic i nord-americà rescatem deu lectures imprescindibles per retre homenatge a la nit més temuda de l’any. Aquestes novel·les o relats curts han configurat tot l’imaginari que avui conforma l’univers del terror contemporani. En aquesta llista trobareu l’origen de la novel·la vampírica, històries d’espectres a cases maleïdes i criatures monstruoses que us faran desitjar que arribin les primeres albors del dia:

1. ‘Frankenstein o el Prometeu modern’, de Mary Shelley

La gènesi d’aquesta consagrada obra de la literatura és molt coneguda i d’allò més fortuïta. L’estiu de 1816 la jove Mary Wollstonecraft de dinou anys va passar-lo a Suïssa, vora el llac Léman, amb el seu futur marit, el poeta Percy Shelley, Lord Byron i el seu majordom Polidori. El mal temps els va engabiar a la mansió i per matar l’avorriment van fer una juguesca literària: escriurien la història més terrorífica de tots els temps.  Sens dubte Mary Shelley va endur-se el premi gros amb aquesta magnífica història de criatura i creador que va més enllà del mer conte de terror i subverteix el gènere amb un gest insòlit, donar la veu al monstre, l’etern silenciat de les històries de terror. Paisatges romàntics dignes d’una pintura de David Friedrich, personatges profundament dissortats i una crítica mordaç a la totpoderosa ciència que regia les lleis del Segle de les llums.


2. ‘Drácula’, de Bram Stocker

Recollint la tradició vampírica que s’havia gestat durant tot el XIX Stocker va escriure l’obra més famosa d’aquest gènere a les acaballes del segle, el 1897. El passant d’avocat Jonathan Harker abandona el tràfec londinenc per traslladar-se a un castell perdut pels Carpats de Transsilvània, i assessorar el seu propietari, l’inquietant Compte Dràcula. La resposta a la moral victoriana i a la draconiana repressió sexual de l’època afloren en la novel·la en forma de pràctiques vampíriques amb càrrega sexual, acompanyades d’antigues supersticions i llegendes de la cultura centreeuropea i la faramalla clàssica d’alls i taüts.


3. ‘La caiguda de la Casa Usher’, d’Edgar Allan Poe

Poe és un dels mestres indiscutibles dels contes de terror i triar-ne només un és una tasca àrdua. Al famós relat de la vella mansió dels Usher, Poe ens trasllada a la finca d’una antiquíssima família on resideix l’últim membre de la nissaga, Roderick, ja malalt. L’atmosfera opressiva que envolta la casa i la presència fantasmagòrica de la difunta germana del propietari, Lady Madeline Usher, són els ingredients perfectes per aquesta història desassossegadora. Si no en teniu prou amb aquest relat, podeu llegir altres tresors de Poe igual d’idonis per aquesta nit com ‘El retrat oval’, ‘William Wilson’ o ‘Els fets del cas del senyor Valdemar’.


4. ‘El Vampir’ de John William Polidori

Tornant a l’estiu vora el Llac Léman, a part del Frankenstein de Shelley, també en va sorgir el que seria l’embrió de Dràcula i tota la tradició de literatura vampírica. En aquesta breu novel·leta també hi trobareu un preàmbul de Dorian Gray, on un dandi seductor –en aquest cas un vampir–es dedica a dur a joves boniques pel camí de la perdició. Polidori va obrir les portes amb aquesta obra a tot un subgènere de terror que avui n’és una part troncal.


abadia-en-el-robledal

5. ‘A les fosques’, d’Edith Nesbit

Aquest és un dels pocs relats de terror que va escriure Nesbit, de fet, l’escriptora anglesa ha passat a la història pels seus contes infantils més aviat humorístics. Però no subestimeu per això aquest inquietant relat que us farà tornar a témer la foscor com si fóssiu nens. En el conte un odi nascut en la infantesa entre dos companys d’escola creixerà fins al punt de lligar els dos destins amb un fil més fort que la mateixa vida.


6.’L’Horlà’, Guy de Maupassant

Quan ens podem refiar dels nostres sentits? Aquest és el dubte incessant que ens planteja l’escriptor de ‘Bola de greix’ en un dels relats de terror més icònics del gènere fantàstic. Una presència incorpòria sembla posseir al protagonista durant les nits o, potser només és autosuggestió? Maupassant desplega un joc de dubtes i lluites entre el racional i l’irracional.


7. ‘El monte de las ánimas’, de Gustavo Adolfo Becquér

Per fer una concessió a les tradicions autòctones, no podia faltar la coneguda llegenda de Bécquer que transcorre precisament la nit de Tots Sants, en un poble de Sòria i una trama 100% romàntica. Un jove perdudament enamorat i, en conseqüència, inconscient, decideix anar al «monte de las ánimas” la nit de Tots Sants, obviant els perills i les advertències, per satisfer la petició capriciosa de la seva malvada però evidentment bellíssima i seductora cosina, que ve a ser una femme fatale versió vuitcentista.


8. ‘La crida de Cthulhu’, de H.P. Lovecraft

L’obra més coneguda del pare del Terror còsmic. La mitologia de Cthulhu i l’univers lovecraftià ha derivat en múltiples videojocs i pel·lícules de terror. El rerefons metafísic de la seva obra és el que l’ha fet immortal. Cthulhu és una mena de deïtat d’origen extraterrestre amb cap de pop i cos de drac, que habita a les profunditats de l’Oceà Pacífic. Les dimensions d’aquesta bèstia colossal farien tremolar a Escila i Caribdis.


9. ‘Un altre pas de rosca’, Henry James

No hi ha res més inquietant i torbador que dos nens amb aparença de querubins que de sobte es comporten com adults pèrfids i malèvols. Una jove institutriu és contractada per cuidar-se de Flora i Miles, els dos nebots orfes d’una aristòcrata londinenc que viuen en una mansió allunyada de la gran ciutat. La institutriu no trigarà a adonar-se que aquelles criatures amaguen un secret fosc i funest.


10. ‘Contes de fantasmes’, d’Edith Wharton

L’escriptora novaiorquesa, guanyadora d’un Pulitzer (1921) per la seva cèlebre novel·la ‘L’edat de la innocència’ també va explorar el gènere fantàstic i de terror amb aquest recull d’històries de fantasmes. Aquesta deixeble de Henry James va saber escriure relats originals amb la dificultat de tenir cent anys al darrere de molta explotació del gènere. Wharton és la versió americana del britànic Montague Rhode James qui durant els mateixos anys va escriure ‘Històries de fantasmes d’un antiquari’.


Si pel contrari trobeu en les històries de fantasmes un gènere tediós o massa angoixant però voleu celebrar la nit dels morts vivents igualment, podeu optar per la paròdia d’Oscar WildeEl fantasma de Canterville’. El conte relata la història de Sir Simone de Canterville, un vell fantasma anglès frustrat pel fracàs de les seves temptatives d’espantar una família americana que li fa la vida impossible. Wilde ens fa compadir aquest espectre veterà, que després de diverses centúries daurades esglaiant a tothom amb una brillant carrera fantasmagòrica, cau en una depressió per culpa de quatre ianquis impertèrrits als ensurts d’aquesta ànima en pena.

Més de Laura Gea

Truman Capote i l’assassinat més ben explicat de la història

Un matí de novembre de 1959 Truman Capote examinava com de costum els titulars del...
Llegeix-ne més