Ans deslliureu-nos de qualsevol mal

Calvary

'Calvary'

John Michael Mcdonagh

El pare James Lavelle és el guia espiritual d’una reduïda comunitat de feligresos perduda en el cor d’una Irlanda rural i costumista. Vidu, ex alcohòlic i pare d’una filla amb tendències suïcides, Lavelle no és un cura convencional, com tampoc ho és el destí a què ha de fer front pel simple fet d’haver optat per convertir-se en un representant més de la institució eclesiàstica.

Des del minut zero la pel·lícula aclapara l’atenció de l’espectador i alhora, l’incomoda. Una impactant escena inicial ens situa en un rutinari procés de confessió durant el qual, un feligrès anònim revela haver estat víctima d’abusos sexuals per part d’un sacerdot durant la infància. Han passat dècades, però aquest inconsolable personatge no només no està disposat a passar pàgina i oblidar el passat, sinó que està decidit a cobrar-se la seva venjança personal: assassinar en set dies a l’innocent pare James, convertint-lo en un màrtir que haurà de pagar per tots els crims de l’Església.

Captura de pantalla 2015-04-26 a las 1.08.05

Calvary és la última creació del director irlandès John Michael McDonagh, una pel·lícula pessimista a cavall entre el drama i la comèdia negra que planteja una profunda reflexió sobre la virtut del perdó i la força del rancor en la nostra societat.
El pare James encarna a un cura local bondadós que, durant aquest calvari, haurà de carregar amb la creu de vestir els hàbits eclesiàstics i d’arrossegar amb ells el pes d’una Església corrompuda pels recents casos de pedofília que fan trontollar els ciments de la institució mil·lenària.
En aquest paper hi destaca la brillant actuació de l’irlandès Brendan Gleeson, consagrat actor fetitxe dels germans McDonagh i protagonista de gran part de les seves produccions.
La pel·lícula delecta a través dels cincs sentits però, especialment, a partir d’una música immillorable a càrrec de Patrick Cassidy i uns torbadors plans aeris a partir dels quals viatgem pels erms inhòspits d’aquesta regió allunyada de la mà de Déu.

Durant el film, el protagonista d’aquesta història moralitzant es relacionarà amb un total de dotze personatges, dotze apòstols amb els seus vicis i imperfeccions entre els quals s’amaga l’ombra amenaçadora d’un Judas Iscariot. La mort, la fe, la violència, el desarrelament i l’adulteri són algunes de les temàtiques que turmenten els membres d’aquesta petita comunitat. Ànimes desviades del camí, mogudes únicament per la expiació dels seus pecats i la recerca contínua de la redempció eterna. Dotze espines que el protagonista haurà de portar clavades a la consciència durant aquest viacrucis que, inevitablement, el condueix a una mort imminent.

Una obra mestra de visionat obligatori que incita a la reflexió i que difícilment deixarà a l’espectador indiferent.

Més de Adriana Domínguez

El marcir de la memòria

Un dia com qualsevol altre, durant una visita rutinària al metge, Ane comprova...
Llegeix-ne més